domingo, agosto 28

Quan una llengua no és més suficient

I jo em sento mal, i sento que no tinc més força, i fa massa temps el temps del Col.lègi. Ara sento que no tinc força de suportar tot lo que em succede, a una velocitat incontrol.lable. I ara son les pedres que cambian lloc, i les persones que cambian paraules, i cambian tant les gests. I tot que s’em gira, en un vòrtiç, on volan les falçs. I, per jo, no càmbia res. Tot càmbia e vull cambiar; i va cambiar, amb per que la meva voluntat, qu’és sempre mutable - però tot es ferma, s’estanca; com aquestes terriblesm paraules en català, escrites per un ome trepitjant de somni.
Ara que tinc voluntat de prendre aquella dona, el seu hàlit suau, i mirar els seus ulls plens duna dolça malinconia; i aquells seus capel.ls, seu bell corp, com s’en fosse tallat per les eines del maestre Miquelàngel, tota ella, una perfecció.
I jo, que tinc encara vint anys, però em pare d’haver quarente. Pare que tot aquí finisca, i finisca en un estrany i dolç torpor mental.

* * *

Serà a penas un dèbil llum; més dic que qualsevol cosa m’ha il.luminat el cor, absolutament d’improvis. Reaccións inesperades, e-mails curioses. Però ara, aixó temprà per diure qualsevol cosa - en qualsevol temps i qualsevol lloc. Camps de blat! Neus-vells camps de blat. Finalment l’alba, la matinada.

8 Comentários:

Anonymous Anónimo disse...

Sé.....
Marte ha ritornato al suo stato normale ieri.. Fa' il favore di ritornare anche te
Altrimenti, nessune sopporterà
;-)

domingo, agosto 28, 2005 8:28:00 da tarde  
Blogger Sérgio disse...

No em mateu!

domingo, agosto 28, 2005 8:55:00 da tarde  
Blogger Sérgio disse...

Us demano per ma mare!

domingo, agosto 28, 2005 8:55:00 da tarde  
Anonymous Anónimo disse...

Que trempa! Un brasilià que escriure en un estrany, més que estrany català... sarïa aquest un català de les Amèriques? O aquestes seves pretencións són par que, en fin? Si us mi respondeu les demanes, us dono una còpia del meu "Tirant lo Blanch". Un abraç i continueu con els vostres estùdies.

domingo, agosto 28, 2005 11:25:00 da tarde  
Anonymous Anónimo disse...

Campos de trigo? Onde, meu caro?

segunda-feira, agosto 29, 2005 9:46:00 da manhã  
Blogger Sérgio disse...

Quals idéies, Marqués? Que les trobeu un poc bizarres? Digueu-em vosaltres!

segunda-feira, agosto 29, 2005 1:10:00 da tarde  
Blogger Érico disse...

Todas as idéias ficam muito divertidas em català: lembram-me o manuscrito de Montserrat, o episódio do D. Quijote em Barcelona, onde enfim pediu arrego, e - por que não confessá-lo? - uma que outra estrepolia dalíana em Vallauris.

quarta-feira, agosto 31, 2005 11:45:00 da manhã  
Blogger Sérgio disse...

Pois é, eu acho que o catalão tem uma amplidó que falta ao português.

quarta-feira, agosto 31, 2005 11:52:00 da manhã  

Enviar um comentário

<< Home